No sense Feedback



No comunicar també és un risc

Unes sirenes han començat a sonar. Me’n vull assegurar i obro la finestra. Sí, estan sonant. M’he felicitat a mi mateixa quan he reconegut que eren les sirenes del Plaseqta. Dic que m’he felicitat perquè mai he cregut que reconeixeria aquest so ja que, en teoria, hauria de sonar molt de tant en tant.

Bé doncs, a casa hem tancat les finestres i a continuació he trucat al 112. No contestava ningú. Molt bé! Si està fet per trucar-hi en cas d’emergència, no és que anem bé, anem fenomenal. El següent pas ha estat trucar a l’ajuntament. Ells ens han confirmat que es tractava d’un simulacre.

Mentre tot això passava, he fet un parell de twitts avisant del tema. M’he trobat amb què bastanta gent no sabia si era simulacre o no, i només un parell de persones estaven al cas que s’havia de fer un simulacre.

Alguna cosa falla però. Una d’aquestes persones m’ha dit que ho havia escoltat per la ràdio. Cosa que em sembla molt bé. Però, en un tema com aquest que comporta una certa por dintre de la societat i un cert risc, no valdria la pena obrir-nos a altres canals d’informació? Cal saber que des de fa un temps, no arribarem a tot el públic tan sols amb el canal radiofònic, televisiu, etc. Potser el més immediat seria obrir un canal de comunicació amb Twitter i Facebook. Petites dosis d’informació cada pocs minuts seria el més efectiu en cas d’emergència química, o en cas de simulacre.

Ara bé, si algun dia es fa realitat el que estic dient, cal tenir present com s’han de gestionar aquestes xarxes, què cal fer en cas de crisi i com reaccionar davant de totes les situacions possibles. No s’hi val en mantenir el silenci quan alguna cosa no va bé, no s’hi val en mentir. No ens ho podem permetre mai, i menys en aquest espai, on les regles del joc passen per la transparència i el feedback.

Informar de forma contínua al nostre públic de com s’està solucionant l’emergència, donar sempre la informació contrastada, sense alarmar ni tampoc mentir, donar instruccions del que estaria bé fer en cada moment. Potser aquests serien els objectius a l’hora d’informar d’un simulacre o, en el pitjor dels casos, una emergència. Aquests serien els moments més tensos, però el dia a dia? El dia a dia passaria per informar de tot el que l’Associació Empresarial Química de Tarragona organitza o participa, obrint al públic un canal on tothom pogués desmitificar moltes de les coses que es pensen sobre la indústria. Estar present sovint també ajudaria a que tothom veiés les indústries més desmitificades i properes a tot allò que preocupa a la ciutadania.


Trackbacks & Pingbacks

Comentaris

  1. * Andrea Guiu says:

    Quina alegria llegir això Alba. Aquest matí jo també ho he escoltat i no sabia de què anava. Al principi he pensat que potser era una ambulància però després quan me n’he adonat de que el so era diferent, he suposat que es tractava de la petroquímica.

    He estat acollonida un rato (i sense saldo per trucar a ningú) i al final he pensat que no seria res important al sentir soroll igualment al carrer (si als de fora no els hi ha passat res, és que no és res greu).

    Hem sembla increíble que no puguin comunicar aquestes coses. Moltes vegades la ignorància et fa feliç però crec que és important que se’ns informi d’algunes coses i més encara d’un simulacre d’aquest tipus. Només per si hi hagués algú que se’n adonés de que es tracta del soroll de les sirenes de la petroquímica i es quedés acollonit a casa seva una bona estona. Només per això.

    | Respon Publicat 6 years, 7 months ago
    • * albacortada says:

      Andrea! Quina il·lusió veure’t per aquí encara que sigui per un tema com aquest… Gràcies per comentar i dir el que penses. Veig que molta gent no s’ha enterat que es tractava d’un simulacre. Això vol dir que molt bé no ho estan fent!!! Fins una altra😉

      | Respon Publicat 6 years, 7 months ago
  2. * isa says:

    Què profund, i quanta raó.
    Què menys que indignar-nos davant una situació que no es gestiona bé i deixar constància que hi ha vies per comunicar que encara s’han de desenvolupar. La ràdio no és el que era fa 50 anys, té presència però ja no és un referent, i hi ha tantes emisores que no sabriem quina sintonitzar. Ens calen canals de difusió on sapiguem que emetran la informació que necessitem en el moment que la necessitem. I que en un moment de veritable emergència, no caldrà col·lapsar el 112 ni estar excessius minuts dubtant sobre si estem o no en perill. De totes maneres, no està de més que fem (generalitzo) un repàs al PLASEQTA i resta de plans d’emergència existents, per saber com hem de reaccionar mentres no sabem si es tracta d’un simulacre o una emergència. Heu fet molt bé de tancar les finestres, però fico la mà al foc que més de la meitat de la població l’últim que faràn és quedar-se confinats a casa, perquè no sabem realment com hem d’actuar.

    Molt bon post. I molt actual!!

    | Respon Publicat 6 years, 7 months ago
    • * albacortada says:

      Gràcies Isabel. Hem de rebre més informació de tot. No només els avisos d’emergència sinó el que caldria fer en cada cas. Merci per comentar!!

      | Respon Publicat 6 years, 7 months ago


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: