No sense Feedback



Polítics i periodistes: proximitat llunyana

Molta gent compra els diaris pels seus titulars sensacionalistes o per totes les fotos que contenen. Realment el periodisme passa per moltes dificultats avui en dia, sempre hi ha qui defensa un periodisme independent i de qualitat, però no estic segura si és la majoria.

La precarietat laboral del sector no ajuda gens a que les notícies de qualsevol mitjà, sobretot els més modestos i petits, surtin de bona qualitat. Entenent de bona qualitat una notícia que el periodista hagi pogut escriure amb el temps necessari, amb els recursos adients i sense la pressió constant que comporta una redacció en l’actualitat.

De tot això i més es va debatre ahir a “Polítics i periodistes: relacions perilloses?” a l’Aula Màster de la Cambra de Comerç de Tarragona. Una trobada que reunia a diversos representants polítics de Tarragona i Ricard Checa, el president del Sindicat de Periodistes n’era el moderador.

Des del meu punt de vista, vull destacar una frase que es va pronunciar i penso que és clau: “Si es volen vendre més diaris, segurament transmetrem una política espectacle”. Amb això s’està dient que els titulars més sensacionalistes són els que fan vendre més diaris perquè venen una política d’espectacle. Agafen aquelles declaracions més “suculentes” que no resumeixen, ni molt menys, una entrevista, una roda de premsa o el que sigui que realitzi un polític. Sempre hi haurà excepcions, però en la majoria dels casos està passant.

Entre polítics i periodistes podríem dir que hi ha una relació d’amor-odi, perquè realment no s’entenen mai en timings, ni possiblement amb els objectius que persegueixen. Però alhora són els periodistes els que ajuden a difondre la informació que transmet el polític.

Quina seria la solució perquè la relació s’acabés convertint totalment en amor sense odi? Possiblement sigui impossible d’aconseguir-ho, però per acostar-nos-hi penso que hi hauria d’haver una consciència de què és el periodisme, com es regula i com valorar aquesta feina. No pot ser que estiguem equiparant la feina d’un blocaire a la d’un periodista. Comencem a pams: un blocaire pot transmetre informacions, sempre des d’un punt de vista (habitualment) molt personal. Avui en dia, ja no pot adoptar aquest rol un periodista, o sí però amb un plus afegit. El periodista d’avui en dia ha d’aportar valor a allò que escriu, ha d’anar més enllà dels fets per estudiar una notícia a fons i treure-li el màxim suc. Aquesta és la manera que el periodisme pot sobreviure. Però està clar, per tot això hi ha d’haver uns bons recursos materials i econòmics al darrere.

Per dir-ho d’alguna manera, potser és temps d’aprofundir amb els reportatges, perquè les notícies pures no poden omplir tot un diari.

Taules rodones d’aquest estil permeten reflexionar sobre una professió moltes vegades oblidada. Oblidada en segons quin aspecte, perquè a la mínima que volem denunciar alguna cosa, o ens alegrem estar informats d’una altra, bé que recorrem als periodistes! Potser últimament estem actuant directament nosaltres des d’un bloc… però el periodista mai pot faltar si afegeix valor a una informació😉

(FOTO DE JORDI SARDIÑA)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: