No sense Feedback



El “naming” de Twitter

Podem fer “publicitat” amb el nostre username de Twitter i enganxar als altres? Evidentment que sí. Moltes són les persones que utilitzen el seu nom per definir-se com a usuari. D’altres però, intenten seduir-nos amb noms que criden l’atenció.

En posaré exemples inventats. Si jo em trobo algun usuari de Twitter que de nom té “socdospuntzero” em cridarà l’atenció. Com a mínim, ja aniré a veure què escriu, de què parla, si hi ha una breu descripció, o quin web té. Però en canvi, confesso que em costa molt més interessar-me per un usuari que utilitzi el seu nom.

És lògic. Això em recorda a algunes webs amb url’s llarguíssimes, on no hi trobem una paraula, sinó una frase sencera. Algunes marques ho utilitzen pels seus sites. Sempre hi ha una mica de misteri darrere d’elles. No heu picat mai amb aquesta “trampa”?

Passem al món 1.0. El títol d’un llibre us pot fer decidir comprar-lo o no. Des de sempre, els més impulsius ho fan així. A banda hi ha qui es llegeix la contraportada del llibre, el fulleja per dins i valora si l’autor li fa o no el pes. Aquests són dels que abans de decidir miren un físic, descobreixen la seva psique i s’interessen pel què fa, quins costums té i per què…

El “naming” és important sempre. Què en penseu d’algú que es pugui dir Gregori? Sembla que hagi de ser intel·ligent qui es digui així. (No entrarem amb si li posaríeu aquest nom al vostre fill…). I d’una noia que es digui Jennifer? Tots tenim al cap com podria ser. La sorpresa ve quan són tot el contrari del que ens imaginem…

Potser estereotips, o potser no. La qüestió és que el nom de tot ens dóna una imatge, que no té perquè ser una identitat. Si una amb l’altra es corresponen perfecte, voldrà dir que els seus valors es transmeten adequadament. Però sinó, caldrà treballar perquè la percepció de tothom sigui igual al que realment som. D’aquí ve tot el que fa referència a la transparència d’una marca. Segons el seu grau de transparència, tindrem una imatge correcta o no.

Quan ens trobem amb algú que ens diu una cosa i després en va escampant una altra, és fals. O això diem. Doncs bé, a una marca li pot passar exactament el mateix. Què passaria si un dia descobríssim que una marca com Volvo, fabrica els seus cotxes amb materials econòmics i fàcils de trencar? La imatge de seguretat que tenen cauria al terra. I seria difícil tornar a creure amb Volvo. Està clar, s’ha de fer bé des d’un principi, un consumidor enganyat és pitjor ara que abans. Avui ens passem a la competència, escampem a un bloc la nostra disconformitat amb la marca i aquesta s’ensorra amb segons. Llavors, val més que comuniquin fidelment els seus valors, no?


Trackbacks & Pingbacks

Comentaris

  1. * esther says:

    I el títol d’un article periodístic? La majoria de lectors només llegeixen això. Bé, abans de res, el que capta més l’atenció és la foto, després el títol i amb sort es llegiran el primer paràgraf.

    Bona reflexió aquesta del naming! Suposo que ser creatiu és la clau de tot plegat!!!🙂

    | Respon Publicat 6 years, 8 months ago
    • * albacortada says:

      Gràcies Esther! Hi ha gent que critica una notícia i fan el ridícul… com que no han llegit només que el titular no entenen res!! La gent som mandrosa de per si…xD

      | Respon Publicat 6 years, 8 months ago
  2. * danigamez says:

    llegir alguna cosa mes que 140 caracters es molt dificil. ens estem acostumant a fotre menys i res.

    | Respon Publicat 6 years, 8 months ago
    • * albacortada says:

      I tant!! Tens tota la raó Dani. Tots correm per llegir-ho tot, i a la vegada res! Merci per comentar😉

      | Respon Publicat 6 years, 8 months ago
  3. * XF says:

    My Name is Jennifer amb I’m proud of it

    El títol ho es tot, el nom fa la cosa, però…

    El més divertit és la gent que fa comentaris als articles o posts i no han passat del títol o del primer paràgraf… Però la culpa és de l’autor de l’article que escriu com en el segle XIX deixant el més interessant al final o de qui comenta seguint els dictats de rapidesa i immediatesa del segle XXI?

    Avui en les comunicacions 2.0 has de posar el més important a l’inici del missatge (com diu el Dani, poc més que 140 caràcters) i deixar per al final els arguments, exemples i altres aportacions, per a a quells que tenen ganes de llegir més (pocs, són pocs).

    Això sí, si es vol dir alguna cosa amb substància calen més de 140 caràcters.

    | Respon Publicat 6 years, 8 months ago
    • * albacortada says:

      La piràmide invertida. Com no me n’he de recordar d’això! xD Però la veritat és que al bloc no sempre ho faig servir… ho hauria de fer no?😉
      Igualment si realment interessa un text, te’l llegeixes fins al final, comenci com comenci! Almenys jo😀
      Gràcies pel commentari Xavi!

      | Respon Publicat 6 years, 8 months ago
    • * salinasjavi says:

      Es una forma de que el lector llegue al final aunque el problema es del lector, que somos un poco vagos y nos cansamos enseguida de leer. Ultimamente nos gustan mas las fotos que leer.

      Saludos

      | Respon Publicat 6 years, 8 months ago


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: