L’e-pacient ha arribat
No només de Farmville i Trending Topics viu la xarxa social. Aquesta per molt més que a vegades sembla ser una alternativa a l’oci, és un lloc on fer networking professional, compartir experiències i perquè no, ser més persones. Paradoxal per a uns, de sentit comú per a altres, però crec en la xarxa social com un complement més de nosaltres a dia d’avui.
La sanitat 2.0 és un bon exemple que la xarxa social no és una tonteria com molts encara creuen. La necessitat de recopilar informació d’alguna malaltia, dels tractaments que es duen a terme en una determinada clínica o dels efectes d’un medicament són només la base d’aquesta salut 2.0 que entre molts pacients s’ha anat construint. Moltes són les persones que avui en dia consulten una web sobre salut abans d’anar al metge quan noten alguna molèstia o no es troben bé.
Així que més enllà dels fòrums i xats que en el 1.0 es van fer extremadament famosos, actualment val la pena que hi hagi empreses que apostin per una comunicació bidireccional de qualitat basada en una informació elaborada per professionals del sector. Molts pacients poden tenir la primera presa de contacte amb el que els passa a través d’internet i alguns d’ells decidiran fer un seguiment de la seva malaltia per alguna xarxa social de pacients.
PatientsLikeMe ofereix aquesta possibilitat per tal de poder comparar i analitzar les diferències amb altres pacients respecte la mateixa malaltia. Entre ells poden interactuar i compartir les seves experiències, el qual incrementa la qualitat del contingut i ajuda a futurs pacients que es troben en la mateixa situació.
El típic “què vas fer tu?” de pares primerencs explicant les primeres vivències amb el seu fill es pot convertir en una experiència 2.0 sense límits en la qual s’estableixi un diàleg entre molts pares. Enriquir la conversa també pot ajudar els metges a investigar quina és la millor solució per a cada un dels casos i com actuen els pares.
Compartir i interactuar amb pacients que tenen un historial clínic semblant al nostre pot ser que ens ajudi a conviure amb una malaltia o una certa situació de salut de forma més suportable. Sentir que no s’està sol en aquesta situació, veure possibles maneres d’alleujar un cert dolor i establir diàleg entre pacients, pot ajudar-nos a millorar la nostra salut física i també psicològica i emocional. Hi ha qui els esgota explicar què els passa i quines malalties pateixen. No tothom està preparat per compartir el seu dolor, les seves preocupacions i si són psicològiques, potser menys, per la por de no ser compresos. És difícil explicar què se sent quan exteriorment no s’observa una mala salut i una xarxa social pot ajudar a comunicar-ho, pot desenvolupar les funcions bàsiques d’un psicòleg que sàpiga escoltar i comprendre la situació per la que passem. En una xarxa social d’aquest tipus sabem que la nostra sinceritat sempre pot aportar avantatges, la nostra salut està en joc i de la nostra transparència depèn que altres puguin sentir ajudats.
Demanar cita al metge per internet, anul.lar o canviar l’hora és només un primer pas per arribar al 2.0 en termes mèdics. Les xarxes socials, en aquest cas, poden fer més enriquidores les nostres experiències a través de l’intercanvi de vivències ja que l’e-pacient pot:
- Buscar informació a la xarxa
- Ser diagnosticat per un metge
- Compartir el seu diagnòstic amb altres pacients
- Interactuar amb e-pacients i e-metges afavorint la qualitat del contingut en línia i la investigació mèdica, respectivament
- Millorar psicològicament en sentir-nos ajudats per altres pacients
Els avantatges en la sanitat 2.0 estan servides:
- Intercanvi de vivències sobre la nostra salut
- Recerca mèdica a partir de les experiències de pacients
- Millora física i psicològica de l’e-pacient gràcies a l’intercanvi de vivències
- Informació de qualitat per part dels altres e-pacients i metges
No hem d’oblidar però, que també pot comportar alguns desavantatges com són:
- No tothom té accés a un ordinador o a Internet (per ex. 3a edat)
- Alguna informació emesa per un e-pacient pot no ser del tot clara a causa del desconeixement en medicina
- Possibilitat de no assistir a una consulta mèdica per pensar que la informació trobada a la xarxa és suficient
Cal doncs, ser conscients de les eines que hi ha al nostre abast per conèixer-les i fer-ne un bon ús.
Kotler no és etern
Kotler o Cutlip, els grans mestres de màrqueting i relacions públiques han passat a millor vida. Ho dic amb el millor dels sentits. Les seves teories no sempre són aplicables. Això vol dir que hem de llençar els llibres que ens hem llegit durant la nostra època universitària? No, de tot se n’aprèn i aquests llibres poden oferir-nos una bona base per entendre el màrqueting d’avui en dia. Però això no és tot, si a la universitat ens han inculcat que el màrqueting evoluciona segons ho fa el mercat i aquest ho fa a gran velocitat i més en els últims temps… a què esperem per a donar un pas endavant en la formació?
La realitat del mercat està lluny de les teories que plantejava el senyor Kotler. En un món competitiu com en el que estem i més entre les marques, s’han de trobar solucions alternatives a la de passar un spot 200 vegades al dia per tal que “el consumidor es quedi amb el nom”. Més que quedar-nos a la ment del consumidor, ens estem carregant la marca sencera i, de pas, contribuïm a que el públic ens odiï més.
No és viable repetir un spot fins a la sacietat, i tampoc és normal que un universitari vagi pensant en triomfar al festival de Cannes. S’ha de tocar de peus a terra a l’hora de formar els alumnes. És important transmetre que no només els creatius viuen de la publicitat, sinó que hi ha moltes altres possibilitats imprescindibles en una agència per a que dugui a terme un bon treball.
Es dediquen masses hores en el com desenvolupar la creativitat, en tenir idees que no tenia ni Bassat en els seus moments de glòria. Però, realment es valora el fet de pensar en una idea innovadora i a la vegada útil? No estaria malament que els treballs millor valorats per un professor fossin un packaging còmode o ecològic, o una estratègia de servei de post-venda.
Sembla com si la formació volgués deformar la realitat o ens volgués allunyar d’ella, mitjançant teories passades, impossibles i obsoletes, o amb pràctiques de classe surrealistes. Què és el que passa? Que un pensa que sortirà format i preparat per enfrontar-se a la complexitat del món laboral i resulta que està a anys llum de poder-ho fer.
En definitiva, el sistema educatiu de moltes universitats hauria de canviar per a ser més flexible. En el cas dels estudis de publicitat, són moltes les assignatures que haurien de renovar-se any rere any. Això vol dir que també es necessita una molt forta implicació dels professors. Per molt que tinguin una gran experiència en la matèria, de res serveix si no s’actualitzen constantment. No es tracta d’un temari inamovible, sinó d’assignatures que canvien sovint. És lògic si parlem de màrqueting i de comunicació. Si el mercat és sempre diferent és perquè està format per persones, i aquestes van canviant al llarg del temps per les seves vivències, experiències, entorn social, factors psicològics, etc.
Últimament és habitual veure alguns postgraus o màsters dedicats a matèries actuals. És un exemple tot el relacionat amb el web 2.0, un tema que no es menciona gens a les classes d’una llicenciatura. És frustrant veure que els professors no confien amb els mitjans socials i, en canvi, aposten per una campanya caríssima a ràdio amb insercions freqüents. Em pregunto si aquests professors no volen donar-se compte de la realitat, s’han quedat ancorats en el passat o, simplement, són ganduls i no es posen al dia.
Vergonyós és sentir que, amb tots els meus respectes, hi ha classes que podria donar millor un alumne abans que el professor. I el pitjor de tot, són aquells alumnes que només tenen la visió del professor i no es dediquen a investigar què és el que realment hi ha de nou en el món de la comunicació. Els és còmode “empollar-se” tot el que diu el professor com alguna cosa irrevocable i indiscutible. Alguns finalment decideixen posar-se les piles; els altres, desgraciadament, es queden amb una idea de Kotler i una classe magistral del seu professor.
Un consell: espavilar-se i ser autodidacta. Sempre és bo investigar pel nostre compte, no cal esperar a que ningú ens hi animi. Aquesta serà una molt bona base per ser competents.
Packagings que ens compliquen la vida
El màrqueting és útil o ho hauria de ser per planificar estratègies de venda entre algunes altres coses. En alguns productes però, sembla que el màrqueting passi per alt el packaging.
Últimament circulen per internet blocs i webs on es mostren productes amb un packaging molt ben dissenyat per a ser còmode i “ergonòmic”. Jo no parlaré d’aquests, sinó dels que realment ens podem trobar en la nostra vida quotidiana i són realment pèssims.
Segurament molts ho heu pensat, però la costum fa que ens adaptem als packagings més impràctics que us pugueu imaginar. Envasos com els de moltes galetes, estil Principe de Beukelaer, les típiques galetes de sempre, són un gran error des del meu punt de vista. Estic segura que el packaging no els afecta a les vendes, a la vista està que si sempre les trobem al supermercat és perquè poques no se’n consumeixen. Però si encetes el paquet i en vols agafar una… com el tanques? Sabem de sobres que si no el tanques vas deixant rastre de galetes i a sobre no es conserven bé.
Un altre producte amb un envàs que ens complica la vida és la xocolata. Batallem sempre amb el típic paper, plàstic fi, cartró prim o alumini que l’han tallat a la mida de la xocolata i, per tant, no es pot tancar una vegada s’ha obert. La que millor ho sap fer fins al moment, és la marca Milka, la qual té un sistema perquè la xocolata quedi totalment recoberta pel paper. No vol dir que quedi hermèticament tancada, però almenys sí protegida.
Els bricks de llet, als quals hem de tallar la punteta del cartró per encetar-lo, són un mal packaging ja que el producte mai torna a quedar tancat del tot. Més d’un ens hem passat a les marques de llet que l’envasen en una ampolla o en els bricks que porten tap. Està clar què és el més pràctic i, a més, ens conserva millor l’aliment.
Als mercats hi trobem l’embotit recent tallat, però si el comprem en un supermercat envasat, també ens trobarem amb un packaging gens adequat per conservar el producte. Hi ha dues solucions: o ens inventem nosaltres la forma de tancar el recipient o bé ens mengem tot el seu contingut. Els que pensen i dissenyen el packaging del producte no estan per la feina. Simplement saben com envasar-lo per tal que surti de fàbrica i es mantingui fins a les nostres cases; el que passi a partir de la primera consumició del producte no els importa i no se’n fan responsables.
A mal comparar és com quan ens comprem un cotxe i ens agrada tenir una bon servei durant la postvenda. No es tracta de tenir cura del client només per embutxacar-nos els diners i així, oblidar-nos-en, sinó de tenir cura del nostre producte des que neix a la fàbrica fins que es mor. I això tant vol dir que el cotxe ja no rodi, com que la xocolata s’acabi.
Us heu adonat que a tots ens venen al cap marques que tenen un mal packaging? Això vol dir que encara que ens compliquin la vida, continuem comprant-los i ens recordem de la marca. Per tant, està clar que la imatge que tenim d’una marca no es pot veure “ferida” per un mal envàs. Segurament el que fereix més és el preu, ja que tothom sap que durant la crisi les marques blanques han tingut més èxit que mai.
Un anunci creador d’expectatives al límit
Mercedes Benz, una marca consolidada dintre del món dels automòbils ha fet darrerament una aparició estel·lar a les nostres pantalles de televisió. L’anunci que porta “The best or nothing” com a eslògan reflexa uns atributs de marca que fan convèncer al telespectador de que la marca de cotxe amb més capacitat d’innovació és Mercedes.
L’anunci per si sol segurament desperta la curiositat de molts que estem cansats de veure el mateix estil d’spot en totes les marques. Se’ns presenta una història entranyable on es mostra l’inici del procés de creació mitjançant un somni. El geni vol que el deixin dormir per somiar en les noves versions de Mercedes.
Si sou una mica curiosos i voleu repetir l’experiència de veure l’anunci, el web de la marca ens ho posa molt fàcil. L’spot s’acompanya de breus entrevistes a responsables de les diverses àrees de l’empresa. Tot aquest “mix” d’elements de comunicació transmeten atributs que ajuden a reafirmar una bona marca i a posicionar-la:
- Compromís amb la societat per fer de Mercedes un cotxe immillorable
- Innovació per adaptar-se als canvis i prosperar tant en disseny com en motor
- Competitivitat per ser líders
- Respecte al medi ambient per evitar al màxim possible les emissions de CO2
- Esperit de superació per reinventar-se constantment
- Bellesa en el disseny per fer-lo atractiu
Tot això a la ment del consumidor es tradueix en:
- Eficàcia
- Confiança en la marca
- Seguretat en la conducció
O el que és el mateix, un seguit de beneficis que donen valor a la marca. Fer de la conducció d’un Mercedes una experiència, que té l’origen en la personalitat de marca creada per la companyia, és el que intenten vendre en aquest anunci.
Tenen clar que qui provi un Mercedes no n’ha de quedar decebut, per això ens creen unes expectatives molt elevades equiparables amb el preu d’un cotxe d’aquestes característiques. No tothom podem gaudir d’un Mercedes, però sí del que per mi és bona publicitat.
Campus universitari online
Aquí trobareu l’article nou que he escrit per Iniziar. Espero que aviat el temps em permeti fer un post exclusivament per aquest bloc.
Ens llegim 
